SÉGALA, EL PAÍS DE LES CENT VALLS

D’uns anys cap aquí, s’ha fet conegut el departament francès de l’Aveyron (Occitània). Però, probablement, pocs haureu sentit a parlar del Ségala. Es tracta d’una petita part d’aquest departament, encerclada pels rius Aveyron i Viaur, i anomenada “el país de les cent valls” per la seva orografia ondulada plena de turons i turonets que li donen aquest aspecte diferenciat. En aquest article us expliquem allò que més ens agrada i unes quantes dades pràctiques. A veure si us animeu a visitar-lo.

Què veure?

Primer de tot, us hem de dir que som uns fans incondicionals d’aquest lloc, que considerem la nostra segona casa. Així que la selecció és particularment nostra, i no correspon totalment amb el que surt a les guies.

Primer us parlem de dos pobles que formen part de la llista “Les plus beaux villages de France”. Això ja dona una pista del que hi podeu trobar.

BELCASTEL

Val la pena fer els quinze quilòmetres per una carretera de corbes i veure aparèixer l’imponent castell dalt d’un turó, amb el poble als seus peus i el riu Aveyron que hi transcorre tranquil.

El poble havia estat molt descuidat fins que l’any 1974 l’arquitecte Fernand Pouillon va comprar el castell i va dedicar grans esforços en retornar-li l’esplendor. Com a efecte col·lateral, els veïns van emprendre la restauració de les seves cases. A dia d’avui, podem dir que és un dels pobles més ben conservats de França. Us recomanem la passejada des del pont que creua el riu fins el castell, per l’interior del poble. No us decebrà.

També és interessant visitar el castell, tot i que l’entrada val 7,5€. Entreu aquí per veure els horaris i altre informació.

Segur que us hauran entrat ganes de quedar-vos-hi a dormir, però us hem de dir que és un dels pobles més cars de la regió. Si us agrada fer càmping, n’hi ha un al costat del riu, en una ubicació privilegiada, i que és una opció econòmica.

Per menjar, hi ha una bona oferta, destacant el “Restaurant du vieux pont” amb una estrella Michelin, que ofereix cuina de proximitat molt cuidada.

SAUVETERRE DE ROUERGUE

Es tracta d’una bastida, que era un tipus d’ordenació urbanística molt utilitzada a l’Edat Mitjana (s.XIII-XIV), en forma de quadrícula, i que contrastava amb les altres poblacions de distribució més anàrquica. Sauveterre va ser fundada l’any 1281 pel rei Felip III de França i està exquisidament restaurada. La zona central és la plaça de sorra (Place des Arcades) de 60 x 40m, envoltada d’edificis porxats en planta baixa. Les cases combinen l’acabat de pedra, en planta baixa, amb estuc de calç i estructura de fusta vista a la resta de plantes. Les cobertes estan acabades amb la tradicional pedra negra, anomenada “lauze”.

La resta de les cases del poble segueixen la mateixa tipologia, però sense el porxo de planta baixa. En poca estona tindreu vist tot el poble, però val la pena gaudir-ne amb tranquil·litat. Prendre un cafè a una de les terrasses de la plaça i visitar les botigues d’artesania és un plaer. A més, tot i ser un poble molt petit, és fàcil coincidir amb alguna festa o celebració. La vida cultural i festiva de Sauveterre és molt activa. Un bon dia per fer la visita és diumenge al matí, que hi ha mercat (de 8 a 13h tot l’any).

EL TERRENY

Seguint amb la ruta pel Ségala, no podem deixar de banda el seu aspecte més característic: el paisatge. Desplaçant-vos d’un lloc a l’altre en podreu gaudir, i us recomanem parar-vos en algun lloc alt on es puguin veure les ondulacions del terreny des de la distància. A nosaltres ens agrada molt la vista des d’aquesta zona de Camboulazet que podeu veure a la foto.

Aquesta terra és molt àcida. I, el seu nom, Ségala (en occità “lo Segalar”), vol dir terra de sègol. Aquest és un cereal de fàcil creixement i poc exigent amb la terra. I per tant, era l’únic que es podia conrear aquí. Això no va canviar fins a principis del segle XX, que es construïa el pont ferroviari sobre el riu Viaur que permetria fer-hi arribar trens carregats de calç, l’adob adient per reduir-ne l’acidesa. A dia d’avui, encara és habitual veure camps emblanquinats amb calç, abans de fer-hi la plantació.

Actualment, en aquesta zona hi ha força blat i blat de moro, i també hi ha àmplies zones de pastura. I les estrelles de la pastura són les ovelles. El Ségala forma part de la zona restringida on es produeix la llet per elaborar el famós formatge Roquefort. Segur que n’heu menjat algun cop, perquè és dels formatges més coneguts al món, i que es produeix al poble del mateix nom, a l’Aveyron. És habitual creuar-se per la carretera amb camions-cuba de l’empresa Societé, que recull aquesta llet (a diari) a les granges de la zona.

VIADUC DE VIAUR

Com us dèiem abans, a principis del segle XX es va construir un pont ferroviari per sobre del riu Viaur que trencava l’aïllament de la zona. Aquest pont, està considerat una de les obres d’arquitectura metàl·lica més importants de França. No feu cas a aquells que diuen que el va fer Eiffel, perquè no és cert. El que si és veritat és que Gustave Eiffel va participar del concurs públic, però el projecte guanyador va ser el de Paul Bodin.

Després de 7 anys de treballs, l’any 1902 entrava en servei, amb una longitud de 460 m. i una alçada sobre el riu de 116 m. Destacava per la ròtula central que li permet deformacions verticals i transversals. Una gran innovació a l’època.

Recentment ha estat reinaugurat, després de 2 anys de treballs per eliminar l’amiant (producte cancerigen) que es va utilitzar per a protegir del foc l’estructura metàl·lica. Així que, si hi aneu, el podreu veure en tot el seu esplendor.

CHATEAU DU BOSC

Dins del terme municipal de Camjac, hi trobem un magnífic château (castell) perfectament conservat i amb una història apassionant. Les primeres notícies que es tenen daten del segle XII i va pertànyer a la mateixa família fins al segle XIX, moment en que passava (per matrimoni) a la família Toulouse-Lautrec.

I en aquest moment, és quan la història del castell pren gran rellevança. Aquí és on el pintor Henri de Toulouse-Lautrec va passar la seva infantesa. Amb només 10 anys se li va diagnosticar picnodisostosi, una malaltia genètica que li limitava el creixement i comportava una gran fragilitat dels ossos. Això l’impedia anar a l’escola i rebia l’educació a casa. La seva àvia, veient que no parava de dibuixar, va decidir portar-lo al château du bosc i educar-lo ella mateixa. I en aquests anys pinta els seus primers quadres on es veuen els paisatges i els animals que ell veu al Ségala.

Toulouse-Lautrec marxava cap a París amb 17 anys i ja només tornaria al Château du Bosc per passar-hi els estius en família. Si visiteu el castell (que ho recomanem totalment) hi veureu la seva habitació i altres estances, així com uns dibuixos que va fer per les parets i que podeu veure a la foto següent.

I recordeu que a tan sols 50 km hi ha la ciutat d’Albi, amb el seu museu. Aquí hi veureu la majoria de les seves obres importants, perquè el Museu del Louvre (amb gran supèrbia) va rebutjar el llegat que volia fer-li la família i per això va decidir donar l’obra a la seva ciutat natal.

Quan anar-hi?

El verd intens dels camps del Ségala només s’aconsegueix d’una manera: pluja i més pluja. És difícil escapar-se’n la majoria de l’any. També és corrent que en una mateixa jornada hi trobis boira baixa, sol, pluja… una estona de cada.

Al Ségala les quatre estacions són radiants, amb paisatges marcadament diferents segons l’època. La primavera i la tardor, pels seus colors, són altament recomanables. I l’estiu, amb unes temperatures més càlides, ho trobareu tot obert. Molts llocs d’interès no obren fora de la temporada d’estiu, com el château du bosc que només obre de juny a setembre. Nosaltres us recomanaríem que hi anéssiu un cop per estació, però som conscients que no tothom ho pot fer. Així que finals de primavera i principis de tardor serien la nostra recomanació.

Gastronomia

La gastronomia del Ségala, i de l’Aveyron per extensió, és d’aquelles típiques de llocs freds on fa falta energia. No hi trobareu plats típics “light”.

El plat per excel·lència és l’aligot. No hi ha restaurant que no n’ofereixi. Consisteix en puré de patata i formatge fresc que es barreja durant moltes hores fins a aconseguir la màxima unió. Diuen que quan a més alçada pots aixecar la cullera amb l’aligot, sense que es trenqui, millor és. Sempre es serveix com acompanyament. Normalment d’una botifarra.

Les farçous són unes “hamburgueses” fetes de carn de porc, bledes, all, julivert, ous i farina. Tot barrejat i fregit a la graella. És habitual trobar-ne als mercats de carrer.

La “soupe aux fromages” és una sopa de ceba com la nostra, a la que s’hi afegeixen trossets de pà de pagès i força formatge. Normalment s’utilitza el formatge de Laguiole, del nord del departament. És una bomba calòrica que et treu el fred i la gana per una setmana.

I per últim, com a la resta de França, els formatges sempre són a taula. N’hi ha molts, però els més destacats de l’Aveyron són el Roquefort i el Laguiole. A nosaltres, a banda d’aquests més coneguts, ens agrada molt la “tomme du Ségala” de Camboulazet i el “bleu des causses” de la zona dels Grands Causses.

Allotjament

Al tractar-se d’una zona rural, recomanem llogar una casa de camp. Hi ha una amplia oferta que podeu veure a la web de “gîtes de France” No us recomanem els hotels, perquè són més cars i no et permeten el contacte amb la natura de la casa de camp.

Com arribar-hi?

El Ségala està 70 km a l’oest de Millau, per carretera nacional. Des de Barcelona fins a Millau, tot el recorregut és per autopista. De Barcelona a La Jonquera per l’AP7. Després fins a Béziers per l’A9 i fins a Millau per l’A75.

Si teniu pensat anar-hi en transport públic, ho teniu complicat. Moure’s dintre del Ségala és pràcticament impossible sense cotxe propi.